Divendres, tres quarts de nou. Una parella acaba d’aparcar i decideix on sopar. No ho pregunta a ningú: obre el mòbil. El teu restaurant surt, toquen «Menú» i s’obre un PDF que han d’ampliar, girar i tornar a ampliar. Al cap de vint segons tornen enrere i toquen el de sota. No els has perdut per la cuina ni pel preu. Els has perdut per vint segons.
Per què el PDF no funciona al mòbil
Un PDF està fet per imprimir-se en un A4. La pantalla on el mira la teva clientela fa sis polzades, i el que hi arriba és el full sencer reduït fins que la lletra deixa de llegir-se. Per veure un plat cal ampliar; per veure el següent, tornar a moure’s pel full. Cada gest és una ocasió de marxar, i el de sota és a un toc.
Hi ha una segona part que no es veu i que fa més mal a llarg termini. Google no llegeix un PDF com llegeix una pàgina web. Els teus plats hi són, però no compten com a text de la teva web. Si algú busca «caneló de rostit a Puigcerdà» i tu en fas, no hi surts. La carta que et va costar una tarda de feina no existeix per a qui et podria trobar.
La mateixa carta escrita com a pàgina web s’obre a l’instant, es llegeix sense ampliar, es canvia en dos minuts quan puja el preu del peix i la llegeixen els cercadors. És la mateixa informació servida d’una altra manera, i no cal refer la web sencera per tenir-la.
Comprova-ho tu ara, amb el teu mòbil
No cal que et creguis res del que hi ha escrit aquí. Agafa el telèfon i fes aquestes quatre coses. Es triga cinc minuts i les pots fer entre servei i servei.
- Obre Google i busca el teu restaurant pel nom. Mira l’horari que hi surt. És el de veritat? I el del dia que fas festa?
- Toca «Menú». Compta els segons que passen fins que pots llegir un plat sencer sense ampliar la pantalla.
- Mira la darrera foto que hi ha publicada. De quin any és? Encara serveixes això, i el menjador encara és així?
- Busca «restaurant» i el nom del teu poble, sense posar-hi el teu nom. En quina posició surts?
El resultat d’aquestes quatre proves és el que veu cada dia algú que no ha entrat mai pel teu portal. Si alguna t’ha sortit malament ja saps per on començar, i tres de les quatre es corregeixen sense tocar la web.
L’horari és el que et fa més mal
El PDF és el títol d’aquest article, però si haguéssim de triar una sola cosa per arreglar avui, seria l’horari.
Un horari equivocat a Google no és només una taula perduda. És gent que agafa el cotxe, arriba i es troba la porta tancada. Alguns tornaran una altra nit. Uns quants deixaran una ressenya explicant que hi van anar i estava tancat, i aquesta ressenya la llegiran els que vinguin després. Google també ho apunta: quan molta gent obre una fitxa i acaba anant a una altra banda, el senyal que rep no t’afavoreix, i el lloc que ocupes a les cerques té a veure amb això.
I passa al revés, que encara és pitjor perquè no es nota. El dia de festa local obres, la fitxa diu que tanques, i ve menys gent de la que hauria vingut. Ningú et truca per dir-te que no ha vingut, així que aquest sopar no apareix enlloc: ni a la caixa, ni a les ressenyes, ni a cap explicació.
Un restaurant de la Cerdanya canvia d’horari quatre vegades l’any com a mínim: la temporada d’esquí, els ponts de primavera, l’agost i el tancament de tardor. La fitxa de Google, en canvi, se sol quedar al gener.
Què hi passa al novembre i al maig
Aquí l’any no és pla. Hi ha dos cims, Nadal i agost, i dues valls, el novembre i el maig. Qui fa webs des de fora no ho acaba d’entendre i escriu la mateixa web per als dotze mesos.
A la pràctica, un restaurant que només parla quan hi ha turistes té mig any de silenci. I mentrestant, a la vall hi viu la gent que hi és sempre: unes divuit mil persones que dinen entre setmana, celebren aniversaris al novembre, fan sopars d’empresa al desembre i busquen on fer la comunió al maig. No llegeixen la teva web perquè la teva web no els diu res a ells.
No cal gaire per canviar-ho. Que el menú de migdia surti a la portada i tingui preu. Que es vegi que obres entre setmana. Que quan tanques per vacances ho diguis, amb la data de tornada al costat. Que el mateix dia que canvies la carta de tardor canviïs també les fotos. Són cinc minuts al mes de feina real, sempre que la web estigui feta perquè els puguis fer tu.
Potser no et cal una web
Ho diem sabent el que ens juguem, perquè de fer webs en vivim. Si tens un local, una carta que canvia cada temporada i el cap de setmana ple, potser no et cal una web de mil euros. El que et cal és la fitxa de Google ben feta i enllaçada, la carta llegible al mòbil i les fotos d’aquest any. Punt.
Una web comença a fer falta el dia que vulguis reserves directes i deixar de pagar comissió per cada taula, el dia que obris un segon local o una barra a part, o el dia que et cansis de refer el PDF cada vegada que canvies dos plats. Fins llavors, arreglar el que ja tens costa menys i rendeix més: és el manteniment web, i és la meitat de la feina que fem.
Si ens truques i el que et convé és això, t’ho direm igual, encara que sigui la factura petita.
Què costa arreglar-ho
Les xifres, que és el que més costa de trobar quan busques qui et faci la web:
- Fitxa de Google configurada i enllaçada amb la web: dins del preu de la web.
- Manteniment: des de 85 € al mes, sense permanència.
- Web de presència, un idioma: entre 600 i 900 €, pagament únic.
- Web de negoci amb carta multiidioma: entre 900 i 1.600 €.
- Termini: entre tres i quatre setmanes des que tenim els textos i les fotos.
- Pagament: la meitat en començar i l’altra meitat en publicar.
Sense permanència vol dir el que sembla: el mes que no et sembli que val la pena, ho deixes. La resta està explicada a la pàgina de disseny web, amb el que entra a cada preu.
Passem a veure’t
Ens acostem al restaurant un matí, que és quan pots seure cinc minuts. Alp, Bellver, Das, Ger, Bolvir, Llívia, on siguis. Fem les quatre comprovacions de dalt amb el teu mòbil i davant teu, i et diem què val la pena tocar i què no. La visita no la cobrem, i si no cal fer res, t’ho diem allà mateix.